El projecte
La ciutat de València atresora un riquíssim patrimoni immaterial de caràcter festiu. A les populars falles i societats musicals, se sumen moltes altres expressions culturals, com ara el Corpus Christi, les danses, el toc manual de campanes, la Setmana Santa, la música de dolçaina i tabal, els miracles de Sant Vicent o els dimonis, per citar-ne alguns.
Aquesta herència tan valuosa es manté viva gràcies a la voluntarietat i al treball d’un gran nombre de persones, organitzades en forma d’associació, que ho fan possible. El compromís d’aquests col·lectius amb el patrimoni i la cultura resulta, doncs, innegable.
Però allò ben cert és que la seua acció va més enllà de la festa, i incideix en altres àmbits que tenen a veure amb la vida en comú: el medi ambient, la igualtat, la diversitat, la multiculturalitat, la innovació… Així, una banda de música que participa activament en la vida del barri, una confraria que realitza recollida d’aliments per a ONGs, una falla que estableix la paritat entre homes i dones en la junta directiva o una colla de dolçaines que aposta per la multiculturalitat, són exemples d’iniciatives que contribueixen a construir, des del patrimoni, una cultura cívica més sòlida i rica.
El projecte València Immaterial vol, precisament, parar atenció a eixa vessant socialment compromesa del patrimoni immaterial. Una vessant que està molt present en l’entramat associatiu de l’àmbit patrimonial, tot i que sovint passa desapercebuda per la vistositat de la festa.
Aquesta proposta connecta, d’una banda, amb la reivindicació que la UNESCO fa del paper de societat civil en la preservació i transmissió del patrimoni immaterial. D’altra banda, entronca amb el model de governança de les Missions València 2030, en entendre el patrimoni immaterial des de la perspectiva dels comuns urbans. En aquest sentit, el projecte València Immaterial arranca, en la seua primera fase, gràcies a les Ajudes a la Innovació Social i Urbana 2020 concedides pel centre Las Naves de l’Ajuntament de València.
El propòsit, amb tot, és situar la societat civil com a vertadera protagonista i entendre el patrimoni com una ferramenta amb gran capacitat de transformació social.