Patrimonis
El patrimoni immaterial el conformen aquelles expressions culturals de caràcter intangible que es consideren característiques d’un grup o d’un territori, i que es transmeten de generació en generació. Per exemple, la gastronomia, els contes i les llegendes, les cançons, els rituals, les tradicions orals, la llengua, les tècniques artesanals, la dansa… i també les festes.
Es tracta, segons la UNESCO –que és l’òrgan internacional de referència en l’àmbit patrimonial– d’un patrimoni viu, de caràcter marcadament integrador, representatiu i construït des de la comunitat.
Dins d’aquest vastíssim univers cultural, el projecte València Immaterial posa el focus sobre el patrimoni immaterial de caràcter festiu de la ciutat de València. És a dir, les falles, el Corpus Christi, les danses, el toc manual de campanes, els dimonis, les bandes de música, la Setmana Santa, el carnestoltes, els miracles de Sant Vicent Ferrer, la música de tabal i dolçaina, les festes populars, els moros i cristians, i moltes altres.
La complexitat de la xarxa de patrimonis i d’associacions implicades obliga, però, a anar pas a pas. Per això, el projecte pretén desenvolupar-se per fases. Aquesta primera té com a protagonistes les societats musicals, les associacions del Corpus Christi i les associacions de campaners, les quals han dedicat el seu temps a participar, de manera voluntària, en el projecte. Tanmateix, cal apuntar que no sempre ha estat així i que, per tant, en la plataforma no està representada la totalitat de les associacions.
Les societats musicals, conegudes popularment com a «bandes de música» o simplement «bandes», són una peça clau de la vida a la ciutat. A més de posar música a tota mena d’actes (festius, culturals, religiosos, cívics), tenen una funció educativa importantíssima i esdevenen espais de socialització ben arrelats al territori. En aquest sentit, les societats musicals conformen un fenomen associatiu de primera magnitud que ha valgut el seu reconeixement com a Bé d’Interés Cultural (BIC) de caràcter immaterial per la Generalitat Valenciana (2018) i Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial pel Ministeri de Cultura i Esport (2021).
Si bé és cert que l’element característic d’aquestes entitats és la banda, al seu si hi tenen cabuda altres agrupacions, com les corals, les orquestres simfòniques, els grups de cambra, les big bands i les rondalles, entre altres. A més, per descomptat, de les escoles de música, que constitueixen el principal espai d’aprenentatge musical, social i cultural.
En l’actualitat, hi ha vora una trentena de societats musicals aglutinades en la Coordinadora de Societats Musicals Federades de la Ciutat de València (COSOMUVAL), les quals sumen més de 2.500 músics i músiques en actiu.
Tradicionalment, el so de les campanes ha marcat i acompanyat la vida dels habitants de la ciutat, tant en les activitats quotidianes com en els moments extraordinaris. Aquesta música comunitària va estar, fins mitjans del segle XX, en mans de campaners –i extra-oficialment també de campaneres–, però l’electrificació i automatització de les campanes va provocar la pràctica desaparició de la professió. Per sort, a partir dels anys 70 i 80 algunes persones es van preocupar per recuperar i fer reviscolar aquest patrimoni. Aquella tasca inicial va ser el germen de les 4 associacions campaneres que existeixen en l’actualitat a València.
Aquestes associacions porten a terme treballs d’investigació, documentació, preservació i difusió del toc tradicional de campanes, així com de les campanes i els campanars, a través dels quals enriqueixen el paisatge sonor de la ciutat.
Des de 2013, el toc manual de campanes de la catedral de València és considerat Bé d’Interés Cultural (BIC) de caràcter immaterial, reconeixement que suposa la seua màxima protecció legal.
El Corpus Christi ha estat, durant molt de temps, la principal festivitat de la ciutat de València, raó per la qual també és coneguda amb el nom de «Festa Grossa». Es tracta d’una processó religiosa amb representacions de passatges bíblics, figures al·legòriques i balls. Hi destaquen les populars Roques –carros triomfals– i la figura de la Moma.
Malgrat la seua importància històrica, en el segle XX va iniciar un procés d’abandonament i decadència que el va portar quasi a la desaparició. Va ser, però, el compromís d’algunes persones el que va permetre la seua progressiva revitalització a partir dels anys 70.
Hui la festa es manté viva gràcies a la dedicació de les associacions Amics del Corpus, Campaners de la Catedral de València i Músics i Dansadors del Corpus de València, així com de la catedral i l’Ajuntament de València. Com a resultat d’aquest treball conjunt, la solemnitat del Corpus Christi va ser declara Bé d’Interés Cultural (BIC) de caràcter immaterial l’any 2010.